dimarts, 5 de març del 2013

DIA 3. SALAR UYUNI, ESTRELLA DEL TOUR

Arribada el salar. Esperant la sortida del sol i estem tant emocionats que saltem d'alegria o potser serà per passar el fred?


Hem arribat dels primers, tot estar molt solitari i tranquil.



El primer turista que trobem, ja li demanem foto del grup.


Hem esperat fins el salar per treure l'estelada, moment històric per nosaltres



Intentant fent imatges curioses de perpectives del salar


Disfrutant caminant per el salar. No voliem marxar!!!!!!



Dintre el Salar havia banderes de quasi tots els països, però faltava la més important, l'estelada per suposat.


A ple dia i amb el cos més calent, ja tenim més energia per saltar i fer tonteries de les nostres.


"TOMAS FALSAS"
Sempre hi han fotos que no haurien de veure-les ningú, però aquí el salar tot si val


Fotos fetes pel nostre guia i sota les seves ordres. A última hora el guia és va sentir inspirat.


Per fi després de molt demanar, i quan ja estavem apunt de sortir del salar el guia, el nostre estimat guia és va dignar a explicar-nos com és feia una d'aquestes fotos tant divertides.


Fins ara heu vist les fotos del salar sense aigua, ara anem a la part que estava ple d’aigua a causa de les pluges, que en aquesta època és ben normal. Nomes és pot disfrutar d’aquestes vistes en època de pluges. Com ens van dir ells s’han de veure de les dues formes.


Els ulls del salar. Aquí arriba l'aigua de les muntanyes.


Perquè la sal sigui més pura encara és recull a mà.


Fotos del salar amb aigua, quina transparència tant meravellosa, sembla un mirall, oi?


No us cau la baba de veure tanta bellesa? Nosaltres ho veiem i no ens ho creiem. INCREÏBLE!!!!!!


Aquí és veu l'orgull d'una catalana


L'Emili no tenia tanta trassa, però feia lo que podia, heheeee, aquí ja començavem estar tristos perquè això, ja s'acaba i teniem ganas de més, eixís que us podem assegurar que algun  dia tornarem!!!!!



I per acabar més llamas al mig de la carretera. I con que encara teniem el guia inspirat ens va fer una parada per disfrutar-les.

Aquí s’acaba un tour meravellós, i també aquí ens hem de despedir d’uns nous amics amb molta tristesa i esperant algun dia tornar-los a veure.

DIA 2. TOUR DEL SALAR UYUNI


Un refugi basic per dormir el mig del desert a 4800 metres d'altura. Les habitacions eren compartides per tot el grup. Aquí realment és veu la convivència del grup. EL NOSTRE DE PUTA MARE!!!!!!!


"ARBOL DE PIEDRA" fent saltirons, aquí és veu qui són els més joves....


L'Emili buscant el seu repte personal. Pujant, pujant, arriba al cap demunt, heheeee

"Valle de las rocas" un hi fica imaginació i les roques fan la resta

Volant per l'espai, damunt d'un bolet, buscant noves experiències

Per bon comportament el conductor ens va regalar un xupa-xup, i nosaltres com sempre fent tontaries per la foto. I mentres tant des de dintre el cotxe disfrutanvem d'uns paissatges al.lucinants.


Aquest desert és increïble, tot plegat et trobes uns llacs amb unes transperencies impresionants. Aquí ens vam dedicar a tirar pedres per veure qui li feia fer més saltirons.

Aquí ens vam quedar a dinar. Les llames és passetjaven pel mig del poble tant tranquiles.

"cementerio de trenes" aquestes reliquies estan perquè els turistes poguem fer les nostres tonteries.

Per ser un bon grup, tens que anar de copes junts i beure una mica més del compte. Aquí quasi parlavem anglès i és que 3 litres de cerveses per 5 persones deu-ni-do. Ara menys mal que els anglesos beuen molt.
Aquí ens vam passar la nit jugant a cartes i el perdedor tenia que pagar panyora.

divendres, 1 de març del 2013

DIA 1- TOUR DEL SALAR UYUNI



Estem a la frontera de Bolivia i comença l'aventura!!! Quins companys ens tocaran? el conductor anirà begut? el cotxe serà 4x4?
 
Laguna blanca, primers paisatges impressionants!! veieu el reflexa de les muntanyes nevades? 

Laguna verde. Tindria que ser molt més verda però el canvi climàtic ha fet baixar el nivell de l'aigua

Algunes de les parades que vam fer. Sembla que hem fet un bon grup, 2 catalans, 1 irlandès, 1 anglès i 1 venezolana-anglèsa, la nostra traductora. 4x4, vell però funciona prou bé i el conductor, no va begut però és més estirat que un fuet!!! no li podies preguntar res de res, perquè ho ja t'ho havia dit o ja t'ho volia dir.

Geisers de petites erupcions volcàniques

Més fotos dels geisers. Recomanem veure tant els de Xile com el de Bolivia, són ben diferents. Nosaltres personalment vam disfrutar més els de Xile, ja que allà, ens hi vam estar més estona, en canvi els de Bolivia com que estavem a casi 5000 altura, just veure'ls i marxar....

u
Laguna colorada, territori flamenc. Milers de flamencs!!!!



També vam veure llamas

FLAMENCS- Mai no els haviem vist de tant aprop!!

Més laguna colorada, ens va encantar, ara feia un vent.....Ara ens van dir que era el vent que movia els minerals del llac i feien que és veies d'aquest color tant impressionant.

Primer dia acabat i ben satisfets. Demà un altre dia ple emocions.

divendres, 22 de febrer del 2013

ÚLTIM DIA A SAN PEDRO DE ATACAMA


San Pedro de atacama, com veieu els carrers sense asfaltar i les cases de adobe. Quan vam arribar ens van dir que el poble s´havia quedat incomunicat per la pluja, ja que és va posar ploure durant 3 dies. I con que és el desert, ja us ho podeu imaginar que no és gens freqüent, feia més de 10 anys que no plovia d´aquesta manera. Acabaven de pintar l'església i eixís és va quedar, plena de ratlles marrons....


Hola a tothom!!!!

Després de bastants dies, una nova selecció de les centenars de fotos que anem tirant durant aquest viatge. Ara en aquest moment estem a Bolívia, concretament un poble anomenat Sucre i ens hem enamorat a primera vista, ens ha encantat, si fos per nosaltres, aquí ens quedaríem una bona temporada, heheeeee

Però bueno continuant on vaig deixar l’última entrada, estàvem a san Pedro de atacama. L’últim dia havíem triat fer l’excursió del valle de la luna i la muerte.

Estem a ple desert, aquest paisatge blanc que diríeu que és? Serà farina, o neu, o potser cocaïna d´una avioneta de colombia que ha perdut la carga, heheeee pues noooo és sal. Si, si, sal, és un fenomen que ho ha produït la pluja, ja que el ploure ha fet sortir la sal i al començar-se assecar ha deixat aquest meravellós paisatge. Poca gent ha tingut l' oportunitat de presenciar-ho, som afortunats!!!!!


disfrutant dels paisatjes de les dunes i el desert

sals i saltirons de l´Emili

caminant pel valle de la muerte, ens vam trobar gent fent surf a la sorra

el valle de la muerte també li diuen el valle de marte i és que aquests paisatjes semblen d´un altre planeta, són increïbles!!!!

disfrutant de la posta de sol al valle de la luna

El dia s´ha acabat, quina pena, però per demà hi ha aventures noves, menys mal. Unes aventures que molt aviat us les explicarem. S’acosta el salar Uyuni, no us ho perdeu.

dissabte, 16 de febrer del 2013

PRIMERS DIES INTENSOS


Hola a tothom,

Ja portem uns dies a Xile.

Vam arribar el dimarts a Santiago de Xile i lo primer que vam fer va ser anar a la companyia Lan per veure si era possible anar illa de pasqua a un preu raonable i difinitivament ho tindrem que deixar per un altre any, ja que ens van dir que anar-hi si que havia avió, però tornar impossible...no havien vols.

Ja ens agradaria marxar i no tornar, heheee, però de moment ens conformem amb uns dies de vacances.

una tarda ben aprofitada, voltant per santiago, bebent cerveza, suc natural i contemplant pallassos fent figures de globos

Ens hem quedat un dia a Santiago per l’any demà, marxar amb avió fins a Calama i d'allà cap a san Pedro de atacama. Un poble petit amb les cases fetes de adobe, fang i palla i tots els carrers sense asfaltar, amb una pols que ja us podeu imaginar, això és el desert.

Només arribar ens les hem vist per trobar un lloc per dormir, és un poble caríssim, una habitació privada sense bany, 40 euros i les feines a trobar-ne una. Aquí el jovent molts van en càmping ja que és lo que surt més barato i tot i eixís surt car i les habitacions compartides casi lo mateix que les privades sense bany, ara igual buscant amb temps es troba algu més barat. Nosaltres vam anar un hostal que dos anys enrere casi valia la meitat, al mateix mes, sestant aprofitant que tenen molt turisme.

Aquí volem fer 3 excursions, 2 ja les hem fet i hem disfrutat d´uns paisatges increïbles.

El primer tour hem fet el salar de tara.

Tot molt bàsic ja que hem esmorzat i dinat a plena naturalesa ja que no havia ni una casa i per fer les necessitats, pues a darrera d´una roca, heheeee...... ara uns paisatges meravellosos. Ha set una excursió una mica dura ja que hem arribat a 4800 d´altura i tot lo que fèiem , teníem que fer-ho a poc a poc per no enganxar el mal d´altura, encara que tot ha anat bé hem arribat el hostel com si avesi’m fet una marató, molt cansats, heheeee igual exagero una mica, heheeeeee...... Però ha valgut molt la pena.

menjar de luxe....o potser supervivència?



veieu els milers de flamencs? que i deuen fer a 4300 metros d´altitud.....
 
veieu el monjo indi? nosaltres tampoc, però ens van dir que era la pedra allargada, nosaltres que sóm mal pensats ens va fer amb una altre cosa, hehheee, que deixem a l'imaginació........


El segon tour hem anat a visitar els geisers de tatió, una passada. Són unes estructures volcàniques que barrejades amb els minerals produeixen unes fumarel·les increïbles, molt boniques de fotografiar i casi impossibles d’oblidar. Per veure-les quan són més boniques ens hem tingut d’aixecar les 4 de la matinada. L´altura dels geisers són 4300, eixís que també, tela marinera, ara ja ens anem habituant a l´altura.






que divertit! quin fart de fer el burro, heheeeee.......


on estar l´Emili??????
gran salt de l' Emili, al mig d' uns paratges increïbles

pel camí vam veure llamas i vicuñes

 Edemes aquí passes del desert a la muntanya en mig hora i de la calor sufocant al fred gelat de veritat.

I fins aquí és lo que hem fet fins ara, espero que us agradin les fotos, s’agraeixen els comentaris, heheeee.........

mmmmm..... que estaven bons els pinxos de llama!!!!!