divendres, 22 de febrer del 2013

ÚLTIM DIA A SAN PEDRO DE ATACAMA


San Pedro de atacama, com veieu els carrers sense asfaltar i les cases de adobe. Quan vam arribar ens van dir que el poble s´havia quedat incomunicat per la pluja, ja que és va posar ploure durant 3 dies. I con que és el desert, ja us ho podeu imaginar que no és gens freqüent, feia més de 10 anys que no plovia d´aquesta manera. Acabaven de pintar l'església i eixís és va quedar, plena de ratlles marrons....


Hola a tothom!!!!

Després de bastants dies, una nova selecció de les centenars de fotos que anem tirant durant aquest viatge. Ara en aquest moment estem a Bolívia, concretament un poble anomenat Sucre i ens hem enamorat a primera vista, ens ha encantat, si fos per nosaltres, aquí ens quedaríem una bona temporada, heheeeee

Però bueno continuant on vaig deixar l’última entrada, estàvem a san Pedro de atacama. L’últim dia havíem triat fer l’excursió del valle de la luna i la muerte.

Estem a ple desert, aquest paisatge blanc que diríeu que és? Serà farina, o neu, o potser cocaïna d´una avioneta de colombia que ha perdut la carga, heheeee pues noooo és sal. Si, si, sal, és un fenomen que ho ha produït la pluja, ja que el ploure ha fet sortir la sal i al començar-se assecar ha deixat aquest meravellós paisatge. Poca gent ha tingut l' oportunitat de presenciar-ho, som afortunats!!!!!


disfrutant dels paisatjes de les dunes i el desert

sals i saltirons de l´Emili

caminant pel valle de la muerte, ens vam trobar gent fent surf a la sorra

el valle de la muerte també li diuen el valle de marte i és que aquests paisatjes semblen d´un altre planeta, són increïbles!!!!

disfrutant de la posta de sol al valle de la luna

El dia s´ha acabat, quina pena, però per demà hi ha aventures noves, menys mal. Unes aventures que molt aviat us les explicarem. S’acosta el salar Uyuni, no us ho perdeu.

dissabte, 16 de febrer del 2013

PRIMERS DIES INTENSOS


Hola a tothom,

Ja portem uns dies a Xile.

Vam arribar el dimarts a Santiago de Xile i lo primer que vam fer va ser anar a la companyia Lan per veure si era possible anar illa de pasqua a un preu raonable i difinitivament ho tindrem que deixar per un altre any, ja que ens van dir que anar-hi si que havia avió, però tornar impossible...no havien vols.

Ja ens agradaria marxar i no tornar, heheee, però de moment ens conformem amb uns dies de vacances.

una tarda ben aprofitada, voltant per santiago, bebent cerveza, suc natural i contemplant pallassos fent figures de globos

Ens hem quedat un dia a Santiago per l’any demà, marxar amb avió fins a Calama i d'allà cap a san Pedro de atacama. Un poble petit amb les cases fetes de adobe, fang i palla i tots els carrers sense asfaltar, amb una pols que ja us podeu imaginar, això és el desert.

Només arribar ens les hem vist per trobar un lloc per dormir, és un poble caríssim, una habitació privada sense bany, 40 euros i les feines a trobar-ne una. Aquí el jovent molts van en càmping ja que és lo que surt més barato i tot i eixís surt car i les habitacions compartides casi lo mateix que les privades sense bany, ara igual buscant amb temps es troba algu més barat. Nosaltres vam anar un hostal que dos anys enrere casi valia la meitat, al mateix mes, sestant aprofitant que tenen molt turisme.

Aquí volem fer 3 excursions, 2 ja les hem fet i hem disfrutat d´uns paisatges increïbles.

El primer tour hem fet el salar de tara.

Tot molt bàsic ja que hem esmorzat i dinat a plena naturalesa ja que no havia ni una casa i per fer les necessitats, pues a darrera d´una roca, heheeee...... ara uns paisatges meravellosos. Ha set una excursió una mica dura ja que hem arribat a 4800 d´altura i tot lo que fèiem , teníem que fer-ho a poc a poc per no enganxar el mal d´altura, encara que tot ha anat bé hem arribat el hostel com si avesi’m fet una marató, molt cansats, heheeee igual exagero una mica, heheeeeee...... Però ha valgut molt la pena.

menjar de luxe....o potser supervivència?



veieu els milers de flamencs? que i deuen fer a 4300 metros d´altitud.....
 
veieu el monjo indi? nosaltres tampoc, però ens van dir que era la pedra allargada, nosaltres que sóm mal pensats ens va fer amb una altre cosa, hehheee, que deixem a l'imaginació........


El segon tour hem anat a visitar els geisers de tatió, una passada. Són unes estructures volcàniques que barrejades amb els minerals produeixen unes fumarel·les increïbles, molt boniques de fotografiar i casi impossibles d’oblidar. Per veure-les quan són més boniques ens hem tingut d’aixecar les 4 de la matinada. L´altura dels geisers són 4300, eixís que també, tela marinera, ara ja ens anem habituant a l´altura.






que divertit! quin fart de fer el burro, heheeeee.......


on estar l´Emili??????
gran salt de l' Emili, al mig d' uns paratges increïbles

pel camí vam veure llamas i vicuñes

 Edemes aquí passes del desert a la muntanya en mig hora i de la calor sufocant al fred gelat de veritat.

I fins aquí és lo que hem fet fins ara, espero que us agradin les fotos, s’agraeixen els comentaris, heheeee.........

mmmmm..... que estaven bons els pinxos de llama!!!!!